Citroen Rosalie, 1932-1938

 

 L'any 1932 Andreé Citroen crea la seva nova sèria de vehicles.
El C 8, C 10 i C 15, destinats a substituir i millorar els exitosos C 4 i C 6.

                                         
Són vehicles robusts  i  fiables. Mecànicament conservadors. Els motors tenen les vàlvules al bloc, els frens són per cable, però ja tenen tambors d'expansió interna a cada roda. Estan equipats amb encesa per Delco, amb avanç i retard manual  i bomba d'aigua amb estopada de grafit.
D'el sistema d'enllumenat  s'encarrega una dinamo de tres escombretes (a troi bauleu).Una de regulació i les dues normals.

Per primer cop Citroen decideix posar el
seu simbol, el Double Chevron a la calandra. Els fars són de la casa Marchal i,  naturalment, de color groc.                      

 En la part posterior portava un pilot de llum de posició de color verd  i un de vermell pel fre. La matrícula posterior era de baquelita transparent i s'il·luminava amb dues bombetes que hi havia sota la tapa de la maleta.  La caixa de direcció és per cargol amb bisinfí i pinyò de sector.
Aconseguei una  molt bona suavitat de marxa i una gran fiabilitat mecànica, no obstant les prestacions són discretes. La versió C8, de motor petit, admet creuers de 75K/h. Tots els Rosalia tenen un canvi de tres velocitats, amb la segona i tercera sincronitzades, cosa que els dóna gran comfort.

El radiador estava protegit per una gran  calandra cromada, fabricada per la casa Chausson,  amb els "chevrons" que identificaven la marca Citroen. 

És important destacar la rigidesa que aconsegueix la seva carroseria, realitzada en perfils metàl·lics embutits i units amb soldadura elèctrica, novetat de la època.
Rigidesa que va ser el símbol d'aquest vehicle, el qual  va ser comercialitzat com: la voiture "Tout acier", ja que la millora en els processos industrials  anava abandonant la fusta en benefici de l'acer.
 Es van fer demostracions espectaculars, com la que mostra la següent filmació.

 En la seva versió familiar el vehicle equipava una bona maleta (malle) on es podien encabir els equipatges dels feliços viatgers.
En la seva tapa posterior anava fixada la roda de recanvi.
L'ornament de la roda de recanvi tenia el simbol d'una cigonya bressant-se en unes aigües tranquil·les, fent referència a la suavitat del vehicle, gràcies al novedós sistema d'ancoratge del motor al xassís,  amb silenblocs de cautxú , anomenat  "Moteur Flottant."

Gràcies a la figura de la cigonya en
aquets vehicle se'l va conéixer

popularment com "el Pato".           

Rosalia 8A, autotaxi de Barcelona

Molts d'ells van prestar el servei de taxi a Barcelona,
altres van ser ambulàncies a la guerra. I un gran nombre es van reconvertir en camionets petits per efectuar el repartiment de productes bàsics, peix, verdures, etc. Tallant la cabina per la meitat i afegint una caixa per portar càrregues.

A l'interior tenim uns bons seients tipus Pullman,  gairebé sofas.  Originàriament els entapissats eren en  teixit de feltre.

Rosalie 10B, NH, comercial

El Rosalia es va construir, en principi del 1932 al 1934, data en la qual havia de ser substituit pel més modern Traction Avant, a les nostres terres l'Stromberg. Però els problemes de joventut (trencaments de paliers) del citat Stromberg van obligar a Citroen a retornar el fiable Rosalia a la cadena de muntatge fins el 1938. Llavors es va retirar l'últim vehicle Citroen a propulsió (tracció posterior, amb arbre cardan). I també es va deixar de fabricar el primer model diesel de Citroen, que va ser el Rosalia.
El Rosalia es va fabricar en tres versions de benzina, dues de quatre cilindres i una de sis. I                                                                                        una versió diesel. de quatre cilindres.




Encara queden cotxes entranyables que varen donar molta felicitat a qui els va poder gaudir, mentre  els infants anaven cantant alegres i  inocents  cançons durant el viatje, fins que el cansament els feia dormir a la falda de  la mare o la tieta. .
Aquest vehicles després de força feina i molta il·lusió , molts cops retornen als seus anys de joventut. i se sent la suau remor del so dels seus motors.
Llargament adormit  entre les botes de vi i la palla.
Aquí estàs de nou, corrent a munt i avall i la gent t'admira encara més avui que en le teu primer dia.

Rosalia 8A, NH (voiture avec malle)

Una parella ben avinguda, passejant per Barcelona

Quadre d'indicadors , marca Jaegger

Tots els instruments d'indicació estan en posició central, fet habitual en la època (ara molts vehicles tornant a tenir l'instrumental de control en aquesta posició, la qual cosa facilita que  la informació que donen no sigui, gairebé,  exclusiva pel conductor).
El rellotge de la dreta és horari amb corda per vuit dies de duració.

El nom de Rosalia  l'agafa d'una cançó  molt de moda en el seu temps que feia així : Rosalie, Rosalié elle ai partu, si tu la voi remmelle moi ...

Es va fer famós aquest vehicle  al realitzar amb gran èxit una prova de resistència mecànica  de 300.000Km en 134 dies , a una mitjana de més de 93Km/h.,  sense poder reparar el motor.

Es pot veure en la següent gravació, on Andreé Citroen  fa aturar el vehicle  al completar els 300.0000Km., aturant-se tan sols per repostar o canviar peces secundàries , com els pneumàtics.

                                                             

L'origen del simbol Citroen, el Double 

Engranatge Double Chevron

Chevron) el trobem  en un tipus d'engranatge que Andreé Citroen va veure en un viatgea Polònia, país d'origen dels seus predecesors, la família  Xitroen (ell es va afrancesar el nom i va adoptar la C en comptes de la X).La sèria de vehicles Xantia, Xsara  volen ser un homenatge en  aquest origen polonès. Andreé Citroen va comprar els drets de fabricació   del citat tipus d'engranatge i   va muntar una fabrica produir-lo. 

                                                                                                                                

Rosalia 11 B, NH, 1934, 1911 Cm3

  Aquest vehicles, malgrat ja tenir  tota la
estructura  de la carrosseria
construïda  en metall (i  per descomptat també
el xassís), encara no anaven totalment tancats
del sostre. Portaven uns travessérs de fusta
i  a sobre una lona impermeable, què en la
època anomenven  pegamoll. Aquestes costums
 són herències de la metodologia de la
construcció de carruatges.              

Trobada de Rosalies Supervivents en el seu 75è  aniversari:

    (actualment ja pot encendre 81 espelmes )
 A l'Autodrome de Montlhéry, de l'any 1924, a 25Km de París, escenari dels rècords del món assolits l'any 1932,  pel més petit, popular i barat  dels vehicles Rosalia.
Per cert, a Sitges podem veure l'Autòdrom Terramar, construït l'any 1923, què també és tan encantador com Montlhéry.

I res més..., espero que us hagi agradat.

                                              




                                                                             Joan Canudas